Por JULIAN MELERO
El temps passa sense parar
Endarrere queden els dies,
alguns somnis complits
i milers per complir.
Tornar no pot ser
continuar és el camí
Estimo el meu camí!
És el meu destí
Camino per la terra,
els peus nus em porten a les arrels.
No sóc pobre ni ric,
sóc un que camina amb el seu destí
Agafo empenta alço el cap
un peu endavant
l’altre el segueix.
Camino sense mira endarrere,
no vull que m’agafi el meu passat.
Camino recte per la vida,
parlo amb el vent,
ploro amb la lluna,
m’escalfo amb el sol
Si plou, ric
si neva, és tot blanc
si fa boira, l’estimo
si fa calor, aix... si fa calor!
quin far de suar!
Segueixo pel meu camí,
el que marca el meu destí.
No sé on em portarà
Ni si arribaré algun lloc
Sé que camino amb les ales del vent,
respiro la meva terra,
la humitat m’omple,
La seva gent em mira com si fos alguna cosa estranya
No sé de que s’estranyen
em diuen que parlo sol,
que somio amb el vent,
que m’abraço amb els arbres,
que estimo les flors,
que ballo amb els ocells,
que ploro amb la lluna,
que camino descalç,
que no ric ni ploro
Sabeu que els li dic?
Que només camino pel meu camí!
És el meu destí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario